Què esta passant amb el psicobloc a la Costa Brava?

Deixa’m que us expliqui com ho visc jo això del psicobloc a la costa brava

Quan era petit, la meva mare ens portava sovint a la cala d’Illa Mateua durant els estius. Allà, amb un amic, ens passàvem el temps saltant des de les roques, sempre intentant anar cada cop més amunt. La idea era simple: com més alt, millor!

Evidentment, un nen de deu o dotze anys en aquella època encara no escalava. O sí?

Ja d’adolescents, i amb les nostres motos, i anàvem pel nostre compte. No em plantejava l’escalada com una activitat ni tant sols. Però seguim saltant, això sí.

La veritat és que per arribar a algunes de les zones més interessants, ja ens trobàvem grimpant sense pensar-hi gaire. Encara avui, quan torno a aquells llocs, m’impressiona per on passàvem. No recordo haver tingut por, la veritat.

Amb el temps, la nostra manera de veure aquests paisatges canvia. Avui, l’ànim d’exploració i el psicobloc a la Costa Brava estan més vius que mai. Diferents grups de persones, però amb el mateix esperit, estem descobrint nous racons i zones d’alta qualitat per escalar-hi.  És fascinant veure com, des de l’Escala fins a l’Estartit, les parets rocoses s’estenen infinitament, amagant racons brutals de natura pura.

es s’estenen infinitament, amagant racons brutals de natura pura.

Afortunadament, molts d’aquests llocs són de difícil accés, cosa que els protegeix i manté la seva essència salvatge. És important tractar aquests espais amb sensibilitat i comprensió, perquè la seva fragilitat requereix respecte. Només el temps dirà com evolucionarà la situació i si tindrem l’oportunitat de gaudir-ne durant molt de temps.

Per ara, els que ho experimentem gaudim d’una connexió única amb la natura. Sentir les onades com a companyes és una renovació de la motivació per escalar. Allò que un dia va ser un repte, ara es converteix en un plaer. Qui ho diria que ja no cal agafar avions per redescobrir l’esperit de l’exploració.