Però que passa quan estem escalant i aquest aparell cau de les nostres mans i el veiem perdre’s al buit? O quan pugem un cim i ens trobem un pas aïllat molt aeri i poc segur que ens barra el pas? I si en el descens d’una muntanya, via ferrada o cresta la pluja ens agafa i el camí baixada es torna impracticable i relliscós?
En tots aquests casos, si no disposem del material tècnic necessari haurem d’improvisar i utilitzar la nostre experiència per què l’activitat segueixi se’n segura i seguim tenint el control.

Per aquest motiu et mostrem com realitzar el nus més famós i versàtil, el Nus Dinàmic o també conegut com Munter o nus UIAA. Estrictament no es tracta d’un nus, sinó d’un sistema, el més senzill i econòmic de tots. Ens permet tant assegurar al primer o el segon de cordada com realitzar un ràpel de fortuna.
Per fer-lo no té molta complicació, fixa’t a les il·lustracions i les diferents formes de fer-lo. Això sí, per que el sistema sigui eficaç i es pugui invertir a l’hora de donar i recollir corda amb facilitat, s’ha de realitzar sobre un mosquetó HMS. .

Nus Dinàmic #1

Primera manera de fer-lo, haurem de tenir les dues mans lliures.

Nus Dinàmic #2

Una altre forma de fer-lo, però en aquest cas és possible realitzar-lo amb una sola mà.

Però és segur el dinàmic?

De fet aquest sistema, és molt eficaç i té una capacitat de frenada superior al vuit o les plaques de fre que utilitzem normalment, tot hi que avui dia sigui un recurs poc utilitzat o de fortuna. En canvi per el descens amb ràpel, no s’ha d’utilitzar com a primera opció sinó com un recurs de fortuna en casos de necessitat o perdeu del aparell de descens.

Si ja l’utilitzem, ho fem correctament?

L’inconvenient que té aquest nus, és que rissa molt les cordes, un efecte que complica i molt a l’hora de manipular les cordes a la reunió o quan les hem de recuperar després d’un ràpel. Aquest efecte es nota més si s’utilitza reiteradament per assegurar. Per evitar al màxim aquest efecte i per mantenir la capacitat de fre al màxim, assegurarem amb les cordes paral·leles, és a dir en direcció de lliscament oposada (il·lustració).

Mètode acceptable

Que és el ràpel?

El ràpel es una maniobra de descens per corda mitjançant un  dispositiu de fregament, el qual ens permetrà graduar la velocitat i el ritme per aconseguir un descens segur i controlat.

Es tracta d’una de les maniobres més comunes a les disciplines de muntanya, l’aparell de descens dependrà de la disciplina esportiva i del tipus de corda que fem servir, per exemple:

• En barranquisme és imprescindible dominar a la perfecció el ràpel i les seves variants ja que el caudal de l’aigua juga un paper molt important a la seguretat del participant. En aquest cas l’aparell primordial serà el VUIT o altres variacions com el PIRANHA de Petzl (per a cordes semiestàtiques).
• Tant a l’escalada com a l’alpinisme és una maniobra necessària a molts dels descensos després de fer cim, abandonament i fins i tot per la progressió d’algun itinerari concret. En aquestes disciplines, caçoleta i les seves variants tipo REVERSO o ACT-GUIDE (per a cordes dobles dinàmiques). El mateix passa a les vies ferrades, a la progressió per crestes, escalada en gel…

Sóc un bloc de text. Feu clic al botó Edita per canviar aquest text. Lorem Ipsum és un text de farciment usat per la indústria de la tipografia i la impremta.

Disciplina esportiva?

Avui en dia i amb un format més esportiu aquesta maniobra es pot considerar que s’està convertit amb una modalitat pròpiament dit. El seu ràpid aprenentatge, la  relativa senzillesa pel seu domini i el fet que no requereixi de cap condició física especial,  fa que sigui apte per qualsevol persona amb un cert control de la por a les alçades i una mínima destresa. Encara que es tracti d’una maniobra senzilla no està absenta de riscos, s’ha d’assumir que un error potser el desencadenat d’un incident o un accident greu. Per aquesta qüestió aplicar les tècniques de seguretat i els protocols oportuns requerirà de la nostre atenció en tot moment. Comprendre la técnica i establir un ordre forma part de la maniobra en si, per aquest motiu la improvisació i el nerviosisme serà un avís de la mala realització d’aquest.

Postura corporal

Generalment la postura que adoptarem en el ràpel no varia durant el descens. La posició corporal que s’adoptarà ha de ser equilibrat i mantenint un control constant del balanceig i la basculació produït per un únic punt de suport. És a dir, mantindrem l’equilibri com si portéssim uns patins de rodes i haguéssim de repartir el nostre pes sobre ells per no caure.

Per aconseguir la postura idònia el que haurem de fer és mantenir les cames perpendiculars a la paret, estirades i amb una separació entre elles semblant a la distancia entre ombro. El cos el mantindrem recta i com si tinguéssim un suport on recolzar-nos aconseguirem així, una postura còmode i estable. El descens el realitzarem a una velocitat constant i controlada on puguem rectificar la nostre posició en cas de desequilibri. Ho farem com si caminéssim  marxa enrere i sense salts observant en tot moment on posem els peus per no ensopegar-se. Les cames són la part principal del control vers la paret, ens manté allunyats i ens permet la flexió si és necessària. Per aquest motiu no oblideu que haurem de mantenir una certa tensió per aconseguir el control. De la mateixa manera que un nadó comença a fer els seus primers passos poc harmoniosos i poc hàbils, fins a aconseguir un pas compassat i constant.

Quan realitzem el ràpel per primera vegada solem adoptar posicions incorrectes d’onades per situacions no naturals i per la falta de costum a la vertical. Veiem alguns dels exemples més comuns i que s’han d’evitar per aconseguir un aprenentatge correcte;

Un error comú és la de adoptar una posició on les cames no es troben en perpendicular a la paret sinó que es posiciones més avall influint directament a un engarrota-me’n del cos i a una situació incòmode. Aquesta situació ens porta a una pèrdua del control i pot provoca un desequilibri.

Una altre postura incorrecta comuna és la de mantenir les cames per sobre la perpendicular amb la paret, on el cos quedaria excessivament tombat perden la referència de l’equilibri amb la possibilitat de una caiguda.

La separació entre cames també és un factor que influeix al nostre equilibri, un accés de separació entre cames ens aportarà una bona estabilitat però és incòmode i el descens és poc  controlat . Pel contrari unes cames juntes pot ser el causant que perdem l’equilibri en el balanceig amb una possible caiguda de costat.

Adaptar-se a la paret

Per aconseguir dominar el ràpel saber-nos adaptar a les irregularitats de la paret com a la seva inclinació o orografia és bàsic. Saber preveure moviments,  la posició que adaptarem en casos concrets com amb un sostre, díedre o visualitzar itinerari més idoni que prendrem  zigzageixant per la paret evitant topar amb possibles obstacles formarà part del aprenentatge i únicament els adquirirem amb l’experiència que anem adquirint.

SI VOLS APRENDRE MÉS, ET PROPOSEM LES SEGÚENTS FORMACIONS: