Sortirem de Queralbs (Ripollès) i farem una llarga aproximació d’hora i mitja costa amunt pel camí que condueix a l’emblemàtica Vall de Núria, vall d’alta muntanya que recull les aigües que alimenten aquest barranc. Tot i la llarga aproximació, les vistes recompensen tot l’esforç.

El barranc de Núria es divideix en dos trams. Només ficar-nos a l’aigua  ens adonarem d’una cosa… L’aigua està “fresqueta”… i no pot ser d’altra manera, aquesta aigua baixa del desglaç de cims com el Puigmal. El primer tram marca la dinàmica del barranc, un primer tobogan “llançadora” curtet i de seguit un de no “tan curtet”, un ràpel tècnic amb salt i arribem al mític tobogan “Formula 1″ (de 0 a 100 en un segon, no sé si es refereix a la velocitat o a les pulsacions). Per acabar aquesta part, tenim l’opció de fer el “Salt de Sastre”, es tracta de saltar des de el pont del Sastre uns 12 m aprox. Salt tècnic.

D’aquest punt sortirem fora del barranc per anar a buscar l’inici del segon tram, just al pont del Cremall. En aquesta part podrem trobar salts “buscats”, és a dir, que haurem de sortir de la llera principal i els haurem de conèixer, de contrari passarem de llarg. També trobarem ràpels tècnics i tobogans tècnics com “l’estret” o el mític “tobogan de la muerte“, un tobogan llançadora d’uns 19m en total (evitable amb ràpel).

El retorn queda una mica amagat. Pujarem per un camí dret fins a trobar un altre cop el camí de la Vall de Núria i d’aquí, al cotxe.

Ens trobem al poble de Bóixols, fronterer entre les comarques del Pallars Jussà i l’Alt Urgell. Important!!, l’espai per aparcar és limitat, i els veïns necessiten moure els tractors i entrar a les seves cases, no deixeu el cotxe a qualsevol lloc, si us plau!! Un cop allà travessem el poble i ens dirigim al punt d’inici a 10min.

El barranc de Bóixols es divideix en dos trams. Al pimer tram del Barranc de Bóixols trobarem molts salts. Però atenció!, no tots els ressalts són saltables, hem de conèixer aquests abans. Aquesta és la part del barranc més dinàmica.

El segon tram el trobem a partir de l’Afluent de Bóixols. A partir d’aquí comença la “part de corda”. On també n’hi ha algun salt, però, primaran les maniobres amb aquesta. De fet, en aquest punt tenim un dels ràpels més macos d’aquesta part del Pirineu, un ràpel volat molt estètic. El barranc acaba en el fotogènic pont medieval de Bóixols, amb un salt que fica la cirereta al pastís.

El retorn es fa per un antic camí de ferradura que encara conserva, a trams, l’empedrat.

Ens trobem a Sadernes, porta d’entrada de l’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa, un indret extraordinari. El primer que hem de saber és que haurem de reservar prèviament plaça de pàrquing i accés al barranc a través de la pàgina web del Consorci de l’Alta Garrotxa. No s’autoritzen més de 10 persones/dia per l’accés al barranc.

Un cop tinguem solucionat el tràmit burocràtic i estiguem aparcats, només queda gaudir. L’aproximació, no ens enganyem, és moolt llarga, però és tan llarga com bonica. Remuntarem el riu de Llierca, i passarem a prop de l’Ermita de Sant Aniol (en obres, si podeu apropar un sac d’obra s’agrairà 😉). A partir d’aquest punt el camí s’enfila i és recomanable portar algun tipus de track offline (perquè no hi ha cobertura). La ruta d’aproximació en si mateixa ja és una aventura.

Un cop arribem a l’inici del barranc ens endinsarem en un seguit de badines, la gran majoria saltables que li donen un caràcter molt dinàmic. Aquest tram acaba amb el Salt de la Capa, un impressionant i molt obert ràpel de 50m. Brutal.

El segueix un bon tram de salts, ràpels i ressalts. Tots ells amb aigües cristal·lines. Finalment, arribarem al gran final, el Salt del Brull, un ràpel de 30m preciós. Podem acabar el barranc amb un salt a l’idíl·lic Gorg Blau o Grog Fosc, un gran final de barranc!!
Final de barranc, però no d’activitat!, encara ens queda 1h de retorn, però amb un gran somriure i envoltats de natura :)

Aparcarem al poble de Viu de Llevata. En temporada d’estiu normalment hi ha una caseta que actua en nom de bar i on trobem un revisor que cobra una taxa simbòlica per cotxe aparcat.

D’aquí creuem el poble, enclavat a dalt del port de muntanya amb magnífiques vistes al Parc Nacional d’Aigües-Tortes. I de seguida el camí baixa direcció el fons de vall. Nosaltres preferim entrar per un ràpel volat de 30 m… sshh, és el secret del guia 😉 Un cop dins trobem una primera part engorjada, on ja podrem fer un tastet dels salts i tobogans “marca de la casa”.

Un cop passem per sota del pont romànic el barranc s’obre per a més tard tornar-se a encaixonar. Salts com el conegut com el “corre-corre”, tobogans guapos i zones molt engorjades ens esperen. Després d’una altra obertura ens espera el sorprenent ràpel del “Tarzan” i un seguit de salts finals i un ràpel molt fotogènic per acabar.

A l’acabar el barranc, val la pena prendre una mica el sol i agafar energia, ja que ens espera un retorn ben dret per mig d’un bonic bosc de faigs.

Com indica el seu nom el Torrent de Gavarra, segueix un ritme torrencial, és a dir que baixa aigua de manera torrencial després de períodes de pluges llargs o intensos. És per això que el moment ideal per no trobar-lo sec, és just després d’aquests períodes, principalment unes setmanes a primavera. Però, hem d’anar amb compte perquè un cabal massa alt pot resultar perillós.

Un altre factor molt important a tenir en compte és avaluar el cabal del Riu Rialb al seu pas pel Forat de Bulí. El Torrent de Gavarra és un afluent del Riu Rialb. Normalment, si el Gavarra porta aigua, el Rialb va molt pujat de nivell i, segons en quin punt, si no fem servir tècniques d’aigües vives, pot resultar perillós.

El Torrent de Gavarra marca la frontera entre les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera. Les possibilitats per iniciar el barranc són múltiples. Podem deixar el cotxe més a prop de l’inici, als voltants del poble de Gavarra, més a prop del final, al pàrquing del Forat de Bulí (de pagament des de 2021), o bé, si podem i tenim temps, podem fer una llarga combinació de cotxes. Sigui com sigui, haurem de caminar o conduir molta estona.

El Torrent de Gavarra es divideix en dos trams. Un primer tram que normalment li costa de carregar-se d’aigua, amb algun salt i sobretot una part final molt encaixonada i estreta, amb uns ràpels molt estètics.

Aquest primer tram acaba en la confluència amb el Barranc de Càrreu. A partir d’aquí comença un segon tram ple de salts, tobogans i petits ràpels i passadissos inundats.

L’arribada al riu Rialb, és normalment ensordidora. El cabal es multiplica per tres. Ara hem d’anar amb compte amb els moviments d’aigua. El Forat de Bulí és un descens extraordinàriament estètic. Aigua cristal·lina, surgències que regalimen de les parets del voltant a desenes de metres d’alçada i creen formacions de tosca que de vegades formen uns túnels per on passa el riu sencer i crea un ambient del tot màgic… A la sortida del segon túnel podem donar el llarg descens per acabat, només falta tornar al cotxe allà on haguem decidit aparcar-lo.