Disciplines i formes de l’escalada
FORMES I DISCIPLINES DE L’ESCALADA
Distingir i separar les diferent maneres en que s’escala no és fàcil i no sempre posa a tothom d’acord pels grans “matisos” que si presten. En aquest escrit intentem descriure no sols les disciplines més practicades, sinó que també separem la forma en que s’escala ja que també és rellevant. D’aquesta forma separem la manera en que escalem de la disciplina en qüestió.
Igualment ens hem centrat a l’escalada en roca, ja que hi ha varies superfícies per les que podem escalar, com el gel o plafons artificials (rocòdroms).
FORMES D’ESCALAR
En aquest aparta es distingeixen les tres formes que tenim per progressar per la roca, la pregunta és, com pugem?
ESCALADA EN LLIURE
Escalar en lliure significa escalar utilitzant únicament els recursos físics i tècnics, ajudats per mans, peus i la resta del cos si ens fa falta. Però mai utilitzarem elements artificials per ajudar-nos a la progressió. Tenim varies taules de graduació per diferenciar les dificultats d’una paret, la més coneguda i utilitzada a casa nostre és la graduació francesa que va del 4a grau de dificultat fins a 9b com a més difícil.
Escalada en lliure
ESCALADA EN ARTIFICIAL
Encara que aquesta forma d’escalar sigui en si mateixa una disciplina, també és una forma d’escalar. Escalarem amb aquesta tècniques, quan ens ajudem d’elements artificials que no són naturals de la roca per progressar. També tenim graduació que marca la dificultat a l’hora de progressar, però en aquest cas, també entre en joc l’exposició (el grau de perillositat de la caiguda). La graduació d’aquest tipus d’escalada sempre anirà presidida de la lletra A i un número després del 0 al 5 (de més fàcil a més difícil)
Escalada en artificial
ESCALADA COMBINADA
En aquest cas, com diu el seu nom, utilitzarem les dues formes d’escalar anteriors. Utilitzarem l’escalada lliure i l’escalada artificial segons ens convingui o les dificultats ens permetin. No té una graduació especifica, la graduació dependrà en cada cas de la forma que estiguem escalant.
DISCIPLINES DE L’ESCALADA
En aquest apartat diferenciem entre les disciplines d’escalada més practicades, que depenen del on, com i amb què. En aquest cas les preguntes serien tres, on? Com? I amb què?
ESCALADA EN BLOC
Escalada purament en lliure i sense elements de seguretat, més que un matalàs al terra per parar l’impacte. En el bloc, escalarem principalment rocs i pedres de grans dimensions. I l’objectiu és seguir un itinerari/ruta de passos d’escalada de dificultat gestual i força. Aquesta disciplina concentra i maximitza l’expressió corporal, se’n l’objectiu de molts escaladors trobar el seu màxim físic i tècnic.
Escalada en bloc
ESCALADA PSCICOBLOC
En aquesta disciplina escalarem també amb lliure, però no hi ha elements de seguretat, sempre s’escala sobre el mar i en cas de caiguda cauríem a l’aigua. En aquest cas, s’escalarà sobre penya-segats (prèvia prospecció de la zona aquàtica de caiguda) amb gran varietat d’alçades. L’objectiu és la dificultat física i tècnica, i té un alt component mental ja que l’escalador té la incertesa de com serà la caiguda a l’aigua.
Pscicobloc
ESCALADA ESPORTIVA
És la disciplina reina de l’escalada, si més no, la més practicada. S’escala amb lliure igual que l’escalada en bloc, però en aquesta ocasió tenim com a elements de protecció ancoratges fixes prèviament instal·lats a la paret per protegir l’escalador. En aquest cas l’escalador no només escalarà sinó que també haurà d’assegurar-se ajudat per una corda que farà passar per aquests ancoratges (ajudat també, per un altre element d’unió, la cinta express). L’entorn natural per aquesta disciplina són parets, penyes o murs de roca amb alçades molt variades. L’objectiu és arribar al final d’aquestes rutes pre-instalades sense caure. En aquest cas l’escalador també va a buscar la màxima dificultat, tenint a més, un component psicològic més elevat per les possibles caigudes en alçada.
Escalada esportiva
ESCALADA TRADICIONAL
És molt similar a l’escalada esportiva, ja que també és escalada en lliure. Però en aquesta ocasió els ancoratges de protecció per les caigudes no seran fixes a la paret, sinó que l’escalador els haurà d’anar col·locant a mesura que va progressant a les debilitats de la roca, com fissures, forats o ponts de roca. Aquests encoratges es diuen flotants o d’autoprotecció, i poden ser elements molt bàsics, com molt tecnològics ja que n’hi ha una gran varietat. Els més coneguts són els encastadors i els friends. L’objectiu d’aquests escaladors és en molts casos ètics, però també de la recerca de la dificultat i estímuls psicològics més alts.
Escalada tradicional
Ancoratge fixa
Ancoratge flotant
ESCALADA ARTIFICIAL
Aquesta és una forma d’escalar però també una disciplina. Com hem dit anteriorment s’ajuda d’elements artificials per progressar. També tindrem com a element de seguretat una corda, però en el cas dels ancoratges de parets poden ser indistintament fixes, com ancoratges d’autoprotecció. Ja que aquesta serà una part molt rellevant per marcar la dificultats de les rutes. L’objectiu d’aquesta disciplina és superar murs de roca que escalant en lliure ens seria impossible o molt arriscat. Es tracta d’una escalada molt laboriosa (ja que ens molts casos hem de col·locar ancoratges d’autoprotecció) i lenta en molt casos, es necessita un alt contingut de destresa per emplaçar ancoratges i per aguantar la pressió psicològica per una eventual caiguda.
Escalada artificial
ESCALADA VIA LLARGA O DE VARIS LLARGS
Aquesta disciplina d’escalada acull la resta de les disciplines (esportiva, tradicional i artificial), ja que una ruta de via llarga pot tenir una o totes les disciplina en el seu recorregut. Una via llarga és un recorregut per una paret, una agulla, roca o vessant de dimensions considerables. Els elements de seguretat que ens trobem al recorregut poden ser nuls o complerts, dependrà de la ètica del primer escalador que va passar per aquest recorregut. Com es veu, és molt variada aquesta disciplina, però tots els escaladors han de dominar les tècniques d’encordament i d’alternar els llargs, ja que en aquesta disciplina i per la longitud de la ruta, hem d’anar alternant llargs (trams de no més de 60 mts) amb el company per recollir el material de seguretat i recollir cordes. L’objectiu d’aquests escaladors són molt variades també, ja que molts tenen com objectiu fer el cim i acabar el recorregut per complert. I d’altres prefereixen donar-li més rellevància a la forma que escalarà aquesta ruta. En aquesta disciplina doncs, si tenim una via de 200 mts i totalment equipada amb ancoratges fixes, diem que és una escalada esportiva de varis llargs. O si tenim una via de 100 mts on és necessita escalar amb tècniques d’artificial, diem que és una via llarga d’escalada artificial per exemple. Però també hi haurien vies llargues combinades o via llarga tradicional…
Escalada via llarga
Tenim moltes altres disciplines, com el solo integrat, solitari, climb-base, big-wall… Però les citades són les més usuals i practicades.
Normalment els escaladors comencen practicant l’escalada esportiva, i d’aquesta es van redirigint a les disciplines que més li agraden. Però sense deixar de practicar l’escalada esportiva, perquè com diem, és la base de tot lo altre!
Salut 🙂