+34 666 70 78 28 info@pirineuinfinit.com

CANAL DE LES DAMES – MASSÍS DE MONTSERRAT

Si hi ha alguna ferrada que no em canso de repetir i de recomanar de Montserrat és se’ns dubte la Canal de les Dames. Aquesta ferrada, que s’ha guanyat la categoria de clàssica i de germana petita de la gran Teresina, equilibra els dos mons de les ferrades esportives, aventura vertical apta per gent no escaladora i contacte directa amb la natura… En els dos casos s’ajusta pel goig de qualsevol aficionat a la muntanya o iniciats en període d’exploració.

El passat dia de la Mercè, dilluns 24, vaig tenir la sort de poder acompanyar a un motivat petit gran equip a aquest meravellós racó de Montserrat. En Robert, la Noemi i la Nerea en són els energètics membres, i és clar! Jo mateix!

Aquesta ferrada s’endinsa i remunta una Canal seca que està constituïda per tres zones molt marcades. Es divideixen per la pròpia orografia de la canal de l’Artiga Baixa, són en realitat les zones més verticals i amb un marcat desnivell. Les dues primeres zones estan dividides per dos trams de progressió diferent i l’ultima zona, un canaló vertical de 12 metres, posarà a prova la nostra destresa com escaladors. Aquestes zones, a la seva vegada, estan unides per camins que s’han obert pas per aquest barranc salvatge que ens farà sentir com si estiguéssim al vell mig del massís.

Comencem amb l’aproximació fins a peu de la via ferrada, uns 10 minuts. L’explicació dels protocols de seguretat, la progressió per les vies ferrades i unes paraules sobre el marcat caràcter de les ferrades montserratines i la seva historia, són l’inici dels primers nervis abans de l’acció. No hi ha moments de dubte, ja tot l’equip està enfilat al primer tram, a primera vista els tres tenen habilitat i destresa…

Un dels trams més tècnics és el segon, que varia entre passos de cadena, grapes i uns còdols de roca enganxat amb químic a la paret formant una secció de rocòdrom. L’equip se’n ensurt netament i amb la tenacitat necessària per controlar la por en el pas més complicat. Aquesta primera zona ha estat com una teràpia de xoc! Yeah!!

Seguim canal amunt i el que abans eren nervis ara ja són somriures de felicitat. Superem i trampegem tots els passos de cadena del nostre camí sense problemes fins arribar a la segona zona. Un tram de tres cadenes amb passos atlètics i molt exposat, i una petita panxa rocosa que s’ha de superar amb grapes fins a la part més aèrea de la ferrada. En aquest cas, passo a davant per muntar la corda que treure factor de caiguda dels ferratistes. En Robert es veu amb forces per afrontar-ho per si sol, i ho soluciona amb destresa i seguretat. Un cop passat el tram de cadenes, el que era una petita panxa de roca s’accentua un cop a sota. Però aquest pas està tant ben equipat, que l’equip passa sobrat; La Nerea per res sembla novell i la Noemi el gaudeix fins dalt , tot i que les cares de la gent canviïn al veure que estem agafem força alçada… Jeje! Zona dos, superada!

El tram final cada vegada és més a prop, i un cop allà no decepcions. Aquest canaló vertical fa les delícies del escaladors però potser un mal son per qui no té costum de moure’s per les parets. De nou pujo ajudat per la línea de vida (es l’únic lloc on podem traccionar) fins a la reunió, i ajudats per la corda, l’equip em segueix anant de segon de cordada. Els tres arriben a dalt sense problemes encara que els dubtes remoguin consciències… I de nou ens felicitem tots, aquest cop per arribar al cim de la ferrada! Només quedava un descens a l’alçada de l’ascensió i decideixo baixar rapelant per la mateixa ferrada, una segona part de cine. Perquè a vegades sí, que les segones parts valen la pena!

El dia va acabar genial amb una cerveseta a la mà en una terrassa del Bruc, solet, braves i sobretot bon rotllo!

Felicitats als tres pels constants ànims que us donàveu i la facilitat per regalar somriures… Això és saber viure i gaudir de la vida!

 

Salut i Alçada!!

Comments are disabled.